Una nit de lluna de lluna plena
en un bosc que feia pena.
Érem jo i els meus amics
I un guarda-boscos pixapí.
Un llop petaner, va sortir de la cova
Ens va perseguir, ens va fer córrer.
Va fer el seu crit de guerra, jo vaig fugir,
el llop em va seguir i em vaig fer pipí...
I es que estava ben cagat
Davant aquella enorme bèstia
en un arbre enfilat
I la tenda a 200 metres.
El més fotut, però
La branca que tenia clavada al cul,
I el pitjor de tot
una glà que em va caure a l'ull.
I un aglà a l'ull.
En les nits de lluna plena
La segona en aquell bosc
Vaig passar-m'ho de puta pena
Quina mala sort!!!!
Lluna plena no tornis més
Que jo sóc molt desgraciat, ja ho saps
No em miris així, que m'espanto, sóc un cagat.
Ja ho sé, sóc un cagat i sempre ho seré.
Al trencar de l'alba
em vaig despertar
si se'n pot dir així,
perquè potser no vaig ni dormir.
El llop als peus del meu roure
Es va quedar ben fregit
Vaig anrme'n a corre cuita
Quina merda de nit.
Vaig tornar cap al refugi
I els amics tots preocupats.
Els hi explico tota la història
Sóc un flipat!!!
Lluna plena no tornis més
Que jo sóc molt desgraciat, ja ho saps
No em miris així, que m'espanto, sóc un cagat.
Ja ho sé, sóc un cagat i sempre ho seré.
I ara a més, la gent diu que estic boig
Potser és una fantasia
La gent em mira i no em creu
I això que agafen, riuen i es giren.
Lluna plena no tornis més
Que jo sóc molt desgraciat, ja ho saps
No em miris així, que m'espanto, sóc un cagat.
Ja ho sé, sóc un cagat i sempre ho seré.
